Page 28 - Introducció:

Lo Pom de Flors

Amb el mestre Coll com a director vam començar l’etapa que tots recordem com la

més esplendorosa fins aleshores, ja que sota la direcció del mestre Coll van arribar al punt

més culminant del cor. El mestre dirigí també l’Orfeó Enric Morera que també tenia la
seva secció a l’Ateneu. Fou un temps en que el cor comptà amb la col·laboració de més de

cent cantaires, ja que la repressió franquista fou la causa que impulsà als homes a utilitzar
el cor com a un vehicle d’evasió per tal de fer pàtria catalana i recordar així aquells anys

esplendorosos per Catalunya. Per estrany que sembli, els homes de Sant Just Desvern
s’apuntaren al cor i mai ningú l’abandonà per por a les represàlies franquistes.

Durant aquests primers anys del nou règim, sempre em ve a la memòria un fet ara

ja anecdòtic que tingué i tindrà certa importància per mi: recordo que es va organitzar un
tren especial amb cantaires dels cors de Clavé, entre els quals hi anàvem quatre del cor Lo

Pom de Flors. Ens dirigíem a Madrid per tal d’oferir un concert al generalíssim. Vam sortir

de Barcelona a les nou del vespre, i arribarem a la capital de matinada. Un cop allí ens vam
dirigir cap a la “plaza mayor” on vam esperar a que Francisco Franco es trobés a l’edifici

del davant, el de la “Panadería” on ens va escoltar algunes peces en català, però finalment
vam haver de cantar la coneguda “Glória a España” que la majoria de nosaltres no

coneixíem o na havíem cantat mai. Malgrat tot, he de dir que se’m va fer realment estrany
que després de prohibir-nos el català de cop ens deixés cantar-hi. Això, que ara recordo

vagament ha esdevingut una de les més grans curiositats que he viscut.

Pàgina 28