Page 47 - Introducció:

Lo Pom de Flors

Conclusions:

L’Elaboració d’aquest treball m’ha fet valorar la importància històrica del cor Lo

Pom de Flors, que malgrat totes les dificultats viscudes sempre s’ha mantingut fidel als

seus principis assumint-ne les conseqüències. Es tracta d’una entitat musical unida per la
germanor i per un objectiu comú: promoure l’esperit claverià i mantenir les velles i belles

tradicions catalanes, com per exemple les caramelles.
Aquest esperit que domina el cor ha sigut un eina per superar moments difícils i

lluitar contra les dictadures de Primo de Rivera i del Franquisme mitjançant l’art. En

moments així, dominats pel silenci cultural, sempre s’han sentit veus que poc a poc han
anat canviant les coses, Lo Pom de Flors n’és un clar exemple.

La música, gran facultat humana, és l’eina que uns homes van escollir en el seu
moment per manifestar els seus ideals, per unir els homes en una profunda germanor a

través dels llaços del cant que han perdurat durant tota la història del cor Lo Pom de Flors i

perduraran en un futur. Aquestes particularitats del cor m’han fet admirar uns homes que
segueixen la tasca d’en Clavé per vocació, que potser inconscientment estan recordant i

fent història. És cert el tòpic que la música arriba a tothom, ja que malgrat que el cor és
totalment interclassista, tots els cantaires senten i viuen la música. Participen en les

activitats del cor, fan concerts, assisteixen setmanalment als assaigs, s’ocupen de
l’organització que comporta una entitat, entre d’altres coses, només perquè senten passió

pel que fan sense obtenir res a canvi a part de la seva pròpia satisfacció. Per tot això, i

perquè ara jo també em sento part d’ells, m’agradaria dedicar aquest treball al cor Lo Pom
de Flors per tots els seus esforços, per que val la pena el que junts han aconseguit fer fort,

el seu cor.
Val a dir que m’ha agradat molt elaborar aquest treball, ja que m’ha donat la

possibilitat d’endinsar-me en un món que desconeixia, el món Clavé des dels ulls de Lo

Pom de Flors. Mai és tard per aprendre, i molt menys per col·laborar. Per això, espero que
aquest treball no quedi només en treball, sinó que serveixi com a document històric a

l’abast de tothom, un altre esglaó per pujar l’escala.

Mª Alba Ollé Buxeda

Gener del 2003

Pàgina 47