Page 7 - Introducció:
P. 7

Lo Pom de Flors






                  A LA SOCIETAT LO POM DE FLORS





                                                               Camineu pel cami recte d' amistat y bon afecte quen
                  Agraïment.
                                                               Clave 'ns ha senyalat, y  mentres seguiu tal via, no
                  L' any passat, una sorpresa  me donareu, y ab   deixare ni un sol dia d' estar al vostre costat.
                  franquesa, vaig, quedar tan agrahit, que ni tan sols   Per causas que molt deploro, ja no forman un sol
                  comprenia lo  inmens del goig  que sentia aquella   coro aquells cent pobles d' ahi; ja no canten tots a I'
                  ditxosa nit. Nit de ditxa falaguera, de felicitat entera   hora los de dins y los de fora trevallant per un sol fi.
                  que  no oblidaré may  mes; que  guardaré en ma   Per desgracia, en nostres dies los odis y felonias fan

                  memoria, com guarda I'heroe sa gloria, corn I' avaro   que no's respecti res, fins ultrajar la memoria de qui
                  sos  diners.  Entremitj de flors y galas,  hont estenía   fou simbol de gloria avuy sembla que es permés.
                  sas alas I' angel de fraternitat, hont los cors se   Mes no! Encara hi ha cors nobles que per las ciutats
                  confonian y alhora un ver  goig sentian  de pura y   y pobles fan resplandir la veritat, com vosaltres, que
                  franca amistat,  me donareu un  diploma, que si be   ab  fe  pura  desmentiu tanta impostura cumplint un

                  enalteix al home que reb tal distinció, es joya encara   deber sagrat.  Si la institució creada  per  en Clavé,
                  mes preuhada quan porta  en sí reflectada dels   obra sagrada, s' ha trobat en un perill. Lo POM DE
                  vostres cors l’expressió.                    FLORS a tot hora, ha sigut sa defensora; s' ha tornat
                  ¿Qué  faré jo en recompensa? Es pobre  la  meva   un bon espill.
                  pensa, com débils mas forsas son, per compensar   Per só es  que vos agraheixo lo tilol  que  no
                  eixa prova de una amistat que no's trova avuy en   mereixo y que  m' haveu concedit; conteu ab ma
                  cap part del mon. Mes res hi fá, us vaig coneixe   amistat pura que us desitxa una ventura que traspassi
                  en aquella hora mateixa que coneguí á n' en Clave,   lo infinit.

                  y si aquell geni amb ma destre va ser per tots un                        EUSSEBI      BENAGES    COTS
                  bon mestre, bon deixeble jo seré.












                         Durant aquells anys els concerts de festa major eren acompanyats per l’orquestra

                  del Sr.Escales, que tan correctament dirigia el senyor Francesc Rodó. Junts  donàvem vida
                  a cançons com Lo Pom de Flors, La Delícia, Las flors de Maig, La matinada del Empordà,



                                                          Pàgina 7
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12